febrer 02

Definicions

Escrit per aadsera

Actitud positiva

Les actituds són predisposicions i formes habituals de sentir, pensar i actuar segons els valors de la persona. L'actitud positiva implica estar predisposat a encarar els problemes per intentar resoldre'ls i a veure les coses amb optimisme i esperança.

Afecte

L'afecte és una necessitat primària de l'ésser humà que consisteix en una ajuda completa a una altra persona o ésser viu i que està constituït per les expressions d'amor, tendresa, petons, carícies, abraçades i el proveïment de les necessitats bàsiques com l'alimentació, la llar, l'educació, etc.

Afrontament

L'afrontament consisteix en tractar les situacions estressants com problemes que cal resoldre i no evitar.

Alegria

Estat emocional joiós i viu que sol manifestar-se amb paraules, gestos i conductes animades.

Altruisme

L'altruisme és tot comportament que procura el bé a altres persones o institucions de forma desinteressada, sense demanar res a canvi.

Amabilitat

Disposició afectuosa, afable i complaent d'una persona cap a una altra persona. Segons Bernabé Tierno, quan una persona es comporta normalment de forma afable i afectuosa és perquè en aquesta persona l'amabilitat ha adquirit la categoria de valor.

Amor

(difícil de definir, ho intentaré) L'amor és una vivència universal en l'ésser humà que es concreta en l'acte d'estimar, expressant una disposició de donar afecte als altres, respectant-los, valorant-los i acceptant-los tal com són, procurant alhora la seva felicitat.

Amistat

Sentiment d'empatia entre dues persones que es construeix al llarg de la vida a través d'una sèrie de trobades socials. L'amistat autèntica es fonamenta en la virtut i és sincera, noble, altruista i desinteressada.

Assaborir

En psicologia positiva, gaudi dels bons moments del dia a dia, vivint el present sense presses i focalitzant l'atenció cap a les experiències quotidianes que aporten satisfacció.

Assertivitat

L'assertivitat és l'habilitat personal de comportament que ens permet expressar i defensar les nostres opinions, pensaments i sentiments de forma adequada i en el moment oportú, sense faltar ni negar els drets de les altres persones.

Autenticitat

Adequació i coherència entre el que es pensa, es sent, es diu i es fa, d'acord al propi sistema de valors. Segons Bernabé Tierno, l'autenticitat no és el mateix que la sinceritat, ja que l'autenticitat té major profunditat i és de rang superior.

Autoconsciència

Capacitat de reflexionar sobre els propis pensaments, sentiments i estats d'ànim. La autoconsciència permet prendre distància per tenir una visió d'un mateix que no estigui determinada per factors externs ni per les opinions dels altres.

Autocontrol

Control dels propis impulsos i reaccions, especialment les de tipus emocional. L'autocontrol permet portar les regnes de la pròpia vida, de manera adaptativa i sense deixar-se portar per la impulsivitat.

Autoestima

Segons Nathaniel Branden, l'autoestima és la suma de la confiança i el respecte per un mateix. És la convicció que un és competent per viure i mereix la felicitat.

Autonomia

Segons Carol D. Ryff, l'autonomia és la regulació de la conducta a partir dels propis criteris, amb un funcionament autodeterminat i resistent a l'aprovació o desaprovació dels altres. Les persones amb autonomia no es deixen portar per les pors i creences de les masses i aconsegueixen tenir un sentit de llibertat en els seus comportaments.

Autorealització

Segons Abraham Maslow, l'autorealització és la culminació de la satisfacció de les necessitats humanes, és la necessitat psicològica més elevada de l'ésser humà. Consisteix a desenvolupar el nostre potencial humà: acceptar-se a si mateix, relacionar-se d'una forma sana amb els altres (amb empatia, honestedat i assertivitat), saber viure el present amb felicitat, etc.

Benestar

Estat vital d'una persona caracteritzat per estar satisfet amb la pròpia vida, experimentar amb freqüència emocions positives i gaudir d'una salut física i psíquica ajustada a les pròpies expectatives. El benestar és sobretot subjectiu, perquè depèn de la percepció subjectiva que la persona té de la seva vida.

Bon criteri

Capacitat per realitzar judicis encertats de les situacions, discernint el que hi ha de veritat, bellesa i bondat, per així actuar de manera justa.

Bondat

Inclinació natural a fer el bé. La bondat implica amabilitat, comprensió, paciència i concòrdia cap als altres. L'autèntica bondat es practica des de la senzillesa i la discreció, no espera rebre aprovació ni felicitacions.

Calma

Estat psicològic i de conducta que es caracteritza per la tranquil·litat i el control emocional. La calma evita la crispació i la tensió en el tracte cap als altres en situacions conflictives. Permet conrear un ambient d'equilibri i pau entre les persones.

Caritat

En la religió cristiana, la caritat és una de les tres virtuts teologals, al costat de la fe i l'esperança. És la dimensió religiosa de la capacitat d'estimar de l'ésser humà.

Compassió

Conscienciació profunda del sofriment d'una altra persona, juntament amb el desig d'alleujar-la. A la compassió hi ha un component emocional i un component cognitiu.

Comprensió

En psicologia humanista, la comprensió és la facultat d'entendre la situació d'una altra persona. La comprensió i l'empatia ens serveixen d'orientació per entendre i tractar els altres. La comprensió ho fa des de la vessant cognitiva, l'empatia ho fa des de la vessant emocional.

Confiança

Seguretat subjectiva que una persona té en la capacitat, professionalitat i diligència d'una altra persona. La confiança també es pot referir al sentiment de tranquil·litat que dóna la presumpció de lleialtat i honestedat d'una altra persona.

Cordialitat

Forma de comportament afectuós i amable de les persones espontànies, sinceres i franques.

Creativitat

Capacitat de crear i produir alguna cosa nova. Crear és inventar possibilitats. Una persona és creativa quan a partir d'un conjunt d'estímuls veu el que ningú havia vist abans.

Creixement personal

Determinació i esforç que posa una persona per desenvolupar les seves potencialitats amb l'objectiu de créixer i expandir-se com a ésser humà.

Creixement posttraumàtic

Canvi positiu que una persona experimenta com a conseqüència del procés de lluita en què s'involucra a partir d'haver patit un succés traumàtic. El creixement posttraumàtic comporta el retorn gradual a la normalitat i fins i tot permet arribar a tenir una nova forma de veure la vida més positiva.

Curiositat

Tendència a explorar, experimentar i indagar alguna cosa que es considera nou. És un instint natural avantatjós per a la supervivència, ja que empeny a buscar informació en el medi i interactuar amb ell. La curiositat facilita la creativitat.

Desig

Impuls afectiu que motiva i porta a una persona a actuar per aconseguir una cosa que vol.

Diàleg

El diàleg com a actitud és la predisposició a la recerca d'entesa entre dues o més persones. L'actitud dialogant tracta d'arribar a acords a partir d'una comunicació franca, honesta i sincera.

Dignitat

Un dels drets humans que té una persona pel simple fet de ser-ho i que li fa sentir mereixedora del respecte dels altres.

Emocions positives

Segons Barbara L. Fredrickson, les emocions positives són aquelles emocions que indiquen i produeixen el floriment personal i que porten al benestar. Són l'alegria, la curiositat, l'empatia, l'amor i la serenitat, entre altres.

Empatia

L'empatia és la capacitat de saber posar-se emocionalment en la situació de l'altre. És l'habilitat psicològica d'entendre i comprendre els punts de vista del nostre interlocutor, les seves vivències, sentiments i conviccions.

Enamorament

Acció i efecte d'enamorar-se d'una altra persona. És un procés afectiu intens, poderós i captivador, que fa sentir la necessitat d'estar constantment al costat de la persona estimada, amb qui s'ha iniciat o es vol iniciar una relació sentimental.

Entusiasme

Estat d'ànim caracteritzat per una exaltació i fogositat optimista davant una tasca o repte que una persona es proposa fer. Segons Bertrand Russell, l'entusiasme és el signe més universal i distintiu dels homes feliços, ja que indica que es disposa d'una poderosa força interior.

Equilibri

En psicologia, equanimitat i mesura que una persona demostra en els seus actes i judicis quan està guiada per l'objectivitat i el seny.

Esforç

Ús de la força de voluntat per posar energia i recursos personals per realitzar una tasca.

Esperança

En psicologia, estat d'ànim en el qual es té la confiança i il·lusió d'aconseguir una cosa que es desitja.

Espiritualitat

Segons la classificació VIA de fortaleses humanes, l'espiritualitat és tenir creences coherents sobre un propòsit més elevat i un sentit a la vida. L'espiritualitat sovint està associada a la religiositat.

Eudaimònic (benestar)

Benestar en el qual el més rellevant és el desenvolupament harmònic del potencial humà que té cada persona. Contrasta amb el benestar hedònic que es centra en l'obtenció de plaer.

Èxit

Resultat favorable d'una actuació que ha requerit esforç. L'èxit exclusivament material no aporta felicitat si no està basat en valors humans. L'èxit en les relacions interpersonals i l'èxit en una vida amb compromís sí que acostumen a aportar veritable felicitat.

Familiaritat

Tracte senzill, natural i sense protocols socials cap a altres persones, però que manté un contacte respectuós i càlid.

Fe

Conjunt de creences d'una religió. En la religió cristiana la fe és la primera de les tres virtuts teologals. En psicologia tenir fe en algú és tenir confiança i bon concepte en aquesta persona i en el seu bon fer.

Felicitat

(difícil de definir) Tenir felicitat és tenir capacitat de gaudir de la vida. El concepte de felicitat és més genèric que el concepte de benestar, en realitat són conceptes no equivalents. El concepte de felicitat és més ampli que el de benestar perquè abasta molts dominis culturals i socials.

Fluir

Estat mental en el qual la persona està completament absorta en una activitat amb l'únic objectiu de la satisfacció i el plaer de fer-la. En aquest estat és característic que la persona tingui la sensació que "el temps vola", és a dir, es perd la noció del temps, s'obliden els problemes i les preocupacions.

Fortalesa

Solidesa psicològica, moral i física que aporta força a una persona a la vida. Les fortaleses humanes que estudia la psicologia positiva són actituds i aptituds basades en valors humans.

Generositat

Qualitat d'una persona que la fa evitar l'egoisme i la inclina a donar desinteressadament als altres tant béns materials com, sobretot, afecte i sentiments basats en l'amistat i l'amor.

Gratitud

Sentiment que ens fa apreciar un benefici o favor que se'ns ha fet i que ens empeny a correspondre'l d'alguna manera.

Hedònic (benestar)

Benestar obtingut per l'acumulació de moments agradables i la satisfacció dels desitjos.

Honestedat

Tret de la personalitat que porta a una persona a comportar-se en la vida amb rectitud ètica i franquesa, d'acord al seu sistema de valors.

Hospitalitat

Actitud generosa i amable a l'acollida i rebuda d'una persona estrangera o un visitant.

Humanitat

Acte de demostració pràctica i exercici dels valors humans relacionats amb la compassió, hospitalitat, altruisme, amor, bondat, caritat, perdó i solidaritat.

Humilitat

Des del punt de vista de la psicologia positiva, la humilitat és un tret de la personalitat que ens ajuda a tenir empatia, compassió i altruisme cap als altres. També és un estat emocional que facilita tenir una opinió mesurada i objectiva d'un mateix.

Humor (sentit de)

Aptitud cognitiu-emocional de gran complexitat que facilita el riure. Implica tenir una actitud lúdica i optimista a la vida, permet veure els problemes amb un prisma positiu i ajuda a tenir unes expectatives alegres i constructives cara al futur.

Il·lusió

En psicologia positiva, estat d'esperança carregat d'emocions positives.

Imaginació

Capacitat cognitiva per formar idees, buscar solucions innovadores i planificar amb originalitat un projecte. La imaginació és la base de la creativitat.

Intel·ligència emocional

Segons Mayer & Salovey la intel·ligència emocional és un conjunt d'habilitats que ens permeten percebre i expressar les emocions, usar les emocions per facilitar el pensament, entendre les emocions i saber gestionar-les, tant les pròpies com les dels altres.

Joc

En els nens el joc és un comportament alegre i espontani realitzat amb l'única finalitat d'entretenir i divertir, i que ajuda el nen a interaccionar i descobrir l'entorn. Conforme avança l'edat de la persona el joc es socialitza i es practica en base a unes regles.

Jovialitat

Manera de ser alegre, espontània i desenfadada, característica de la joventut, que es pot donar en una persona de qualsevol edat.

Justícia

Forma d'actuar ajustada al dret, a l'equitat i a la raó objectiva.

Lideratge

Tret de la personalitat que dóna a una persona la capacitat de motivar, organitzar i dirigir un grup. Una de les qualitats més importants d'un líder és saber extreure el millor de cada individu del grup en benefici del propi grup.

Lleialtat

Hàbit de conducta que compleix amb honestedat els principis socials de fidelitat i compromís respecte a altres persones, grups o institucions.

Llibertat

(difícil de definir) Dret i facultat que permet a una persona o un grup ser responsable dels seus propis actes i dirigir el seu destí.

Maduresa

En psicologia, manera de ser d'una persona que la fa comportar-se de forma assenyada, responsable, sense deixar-se portar per la impulsivitat i sabent avaluar les conseqüències de la seva conducta.

Meditació

Exercici mental de contemplació profunda, acompanyat de silenci, relaxació i control de la respiració. La persona desvia la seva atenció dels estímuls ambientals, concentrant la seva ment en imatges i pensaments que li produeixen un estat de tranquil·litat i benestar.

Ment oberta

Estat òptim d'equilibri entre l'empatia i l'assertivitat. És a dir, una persona gaudeix d'una ment oberta quan sap escoltar els altres i reconèixer els savis consells que altres persones puguin donar-li, però a la vegada també és capaç de defensar els seus punts de vista assertivament.

Mindfulness

Tècnica psicològica contemplativa que cerca l'atenció i consciència plena. Amb el mindfulness es pretén que la persona es concentri en sentir les coses en el moment present, acceptant i vivint les experiències tal com es donen, sense entrar a valorar-les ni intentar canviar-les.

Naturalitat

Tret de la personalitat que empeny una persona a mostrar-se als altres tal com és, de forma espontània i sense enganys.

Oci

Diversió o entreteniment reposat i reconfortant que una persona porta a terme per tal de gaudir del seu temps lliure.

Optimisme

L'optimisme és un estat d'ànim orientat cap al futur que ens fa veure i avaluar les coses en la seva faceta més favorable.

Ordre

Capacitat de mantenir el concert i la bona disposició de les coses entre si, tant les físiques com les psíquiques. L'ordre i l'organització en la vida és un valor positiu, perquè el desordre, la desídia, el passotisme i l'abandonament d'un mateix i de les relacions que manté amb els altres porten al fracàs.

Paciència

Capacitat per fer amb calma coses pesades o minucioses, suportant els contratemps sense alterar-se. Tenir paciència amb els altres és donar temps a una altra persona perquè s'expressi i resolgui els seus conflictes.

Passió

En psicologia, demostració emocional intensa que indica: 1) un fort desig cap a una altra persona per la qual se sent atracció, o 2) una forta convicció en la realització d'una activitat, en la discussió d'un tema o en l'exposició de les pròpies idees. En sentit clàssic: La passió es solia contraposar a la raó, perquè es considerava que la passió està dominada pels impulsos del cos i ofusca la voluntat.

Pau

(difícil de definir) En psicologia, tenir pau és no estar en confrontació ni amb un mateix ni amb els altres, gaudint de calma i tranquil·litat. L'autoestima (segons definició de Nathaniel Branden) és el factor psicològic primari que porta al desenvolupament d'estats de pau interior. L'amor permet exterioritzar la pau interior cap a les persones i el món que ens envolta.

Perdó

Decisió que pren una persona que ha estat perjudicada per una altra, per eximir una ofensa, greuge o dany rebut. El perdó serveix per alliberar-nos de ferides del passat i recuperar el benestar, ja que mantenir rancor pels perjudicis soferts és perjudicial per a la pròpia salut psicològica. Les persones que saben perdonar són més felices, equilibrades i agradables.

Perseverança

Capacitat per implicar-se en aconseguir les metes proposades, lluitant amb tenacitat per superar els obstacles i les dificultats que van sorgint. La perseverança està molt relacionada amb la força de voluntat, la paciència i la constància.

Personalitat resistent

Patró de personalitat format per actituds positives i pautes de comportament que protegeixen la persona de l'impacte de fets vitals negatius, evitant potencials desastres.

Plaer

Sensació agradable resultat de realitzar una cosa que agrada. El plaer és una vivència emocional que va més enllà de la simple percepció fisiològica.

Proactiu

Segons Stephen R. Covey ser proactiu és molt més que saber prendre la iniciativa, vol dir ser responsable de la pròpia vida. Les persones proactives donen prioritat als valors. Reconeixen la seva capacitat en la conducció de la seva vida i no culpen del seu comportament a les circumstàncies que es troben a la vida.

Projecte d'un mateix

Elaboració i construcció que una persona fa de la seva pròpia vida i de la seva personalitat, amb l'objectiu de donar sentit a la seva existència i d'aconseguir uns objectius personals. El projecte d'un mateix, si és positiu, sol comportar l'autorealització.

Prudència

Cautela i moderació davant les persones i les situacions. La prudència és una virtut perquè evita la precipitació i facilita tenir bon judici per discernir el que és convenient i actuar amb bon criteri.

Psicologia positiva

La Psicologia positiva és un nou enfocament dins de la Psicologia que tracta de millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones, estudiant les qualitats, actituds i emocions positives del ser humà i aplicant de forma científica aquests coneixements.

Qualitat de vida

Segons Michael B. Frisch, la qualitat de vida d'una persona es pot definir com el grau en que les seves necessitats, metes i desitjos més importants s'han complert.

Raó

Capacitat cognitiva que permet a una persona entendre les situacions de la vida i ser responsable d'ella mateixa i dels seus actes, mitjançant una actitud conscient.

Relaxació

Estat de repòs físic i psíquic alhora, però en el qual es manté la consciència. Durant la relaxació es deixa reposar el cos i s'allibera la ment de tota preocupació.

Resiliència

la resiliència és la capacitat d'una persona o un grup per resistir i seguir progressant en la vida tot i patir experiències traumàtiques, condicions de vida difícils o malalties que poden arribar a ser greus, superant-les amb èxit.

Respecte

Consideració i deferència que es té cap algú o cap a una institució. Respectar una altra persona és acceptar-la tal com és i valorar positivament la seva capacitat de pensar, decidir i obrar lliurement.

Responsabilitat

Capacitat de comportar-se amb sensatesa, sentit comú i d'acord amb les normes, amb la finalitat de cuidar-se un mateix i tenir cura de les persones que es té a càrrec. La responsabilitat està molt relacionada amb la maduresa de la personalitat.

Risoteràpia

Tècnica de grup que usa jocs i conductes alegres per canviar la forma de percebre les situacions de la vida, per saber veure-les des d'una perspectiva més alegre i optimista.

Riure

Expressió emocional innata i universal en l'ésser humà, desencadenada per estímuls divertits i que transmet un estat d'humor alegre i positiu.

Salut mental

Segons Carmelo Vázquez i Gonzalo Hervás, la salut mental no és només l'absència de trastorns mentals, sinó que també implica un estat mental positiu, que es concreta en: una manera de pensar compassiu cap a nosaltres mateixos i cap als altres, tenir expectatives de futur positives, una manera adaptativa d'interpretar la realitat, i disposar de recursos psicològics per afrontar les adversitats i per desenvolupar-se com ésser humà.

Saviesa

(difícil de definir) El més alt grau del coneixement, ja sigui en ciències, lletres, arts o sobre la vida mateixa. La saviesa comporta sovint la capacitat de proporcionar consells sensats a altres persones.

Sentit

Segons Viktor Frankl, el sentit és el que la vida ens interpel·la a cada moment. Segons Martin E.P. Seligman, la vida amb sentit consisteix en usar les pròpies fortaleses personals i talents per servir quelcom més gran i important que un mateix. Això es pot a fer a través d'institucions socials, culturals o religioses.

Serenitat

Estat psicològic tranquil i assossegat, en què no hi ha torbació física ni conflicte moral. La serenitat també es refereix a la capacitat de mantenir la calma en situacions estressants.

Sexualitat

Conjunt de característiques anatòmiques, fisiològiques, psicològiques i conductuals que són pròpies de cada sexe (masculí / femení). En un sentit més ampli, la sexualitat engloba l'erotisme i la vinculació a les relacions interpersonals. En una parella la sexualitat és un aspecte important de la vida perquè permet la unió emocional íntima.

Sinceritat

Adequació i coherència entre el que es diu i el que es pensa o es sent.

Solidaritat

Comportament altruista que fa a una persona sentir-se vinculada a altres persones que han patit una adversitat. Són canals típics de solidaritat les ONG i les organitzacions religioses de caritat.

Superació (capacitat de)

Actitud positiva que promou en una persona el desig de millorar en l'àmbit personal i de vèncer en els desafiaments de la vida.

Tendresa

Tracte afectuós i carinyós cap a una persona a qui s'estima, realitzat mitjançant carícies, petons i abraçades. La tendresa es basa en la comunicació pel tacte, per la pell, l'òrgan més sensible que tenim.

Tolerància

Capacitat de respectar les idees, creences i costums dels altres encara que siguin diferents o contràries a les d'un mateix.

Valentia

Demostració de coratge i determinació per fer front a una situació perillosa que requereix controlar la por, encara que sigui posant en risc la pròpia vida.

Vitalitat

Patró de conducta que mostren les persones que viuen el dia a dia de forma activa i amb energia. Facilita la vitalitat el seguir una dieta equilibrada, fer exercici físic regularment, riure amb assiduïtat, dormir bé a les nits i participar en activitats creatives.

Definicions extretes del llibre "Terapias de Psicología Positiva", d'Antoni Adserà Bertran. © 2012 Antoni Adserà. Tots els drets reservats.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. ¡Sigues el primer!

Deixar comentari

This item is closed, it's not possible to add new comments to it or to vote on it