maig 23

Per què la personalitat està relacionada amb el benestar subjectiu?

Escrit per aadsera

Segons Ed Diener i Richard E. Lucas, hi ha diversos grups de models teòrics que expliquen com i per què la personalitat està relacionada amb el benestar subjectiu:

1. Models del temperament. Les persones tenim set-points emocionals (punts de referència emocionals) als quals es retorna després d'experimentar un succés, ja sigui positiu o negatiu. És a dir, els set-points actuen com a factors d'estabilitat.
2. Models de congruència. Les persones experimentem un benestar subjectiu més alt quan la personalitat s'ajusta a l'entorn.
3. Models cognitius. La manera de processar la informació sobre premis i estímuls positius, més que la sensibilitat biològica a aquests estímuls, és el que determina el grau de benestar subjectiu.
4. Models d'objectius. El benestar subjectiu està influenciat pel tipus d'objectius pels quals la gent lluita, per les vies mitjançant les quals les persones intenten aconseguir els seus objectius, i per l'èxit obtingut quan aquests objectius s'aconsegueixen.
5. Models de socialització de les emocions. A través del condicionament clàssic, l'aprenentatge instrumental, la imitació, etc., la gent és ensenyada a detectar que emocions són apropiades en cada context social. Aquest procés de socialització porta les persones a tenir diferències estables respecte a l'afectivitat.

Referència bibliogràfica:
Diener, E., Lucas, R.E. (2003). Personality and subjective well-being. En Kahneman, D., Diener, E., Schwarz, N. [Eds.] Well-being: The foundations of hedonic psychology. (pp 213-229). New York: Russell Sage Foundation.

maig 01

Benestar i diferències de gènere

Escrit per aadsera

Susan Nolen-Hoeksema i Cheryl L. Rusting han fet una revisió sobre les investigacions publicades sobre aquest tema i conclouen que les dones tenen i expressen emocions positives més intenses que els homes, com per exemple respecte a l'amor, la felicitat i l'alegria. Això s'observa tant en els estudis d'autoinforme com en els estudis de conducta no verbal. Les dones tenen cares més expressives, miren més a les altres persones i usen distàncies d'aproximació més curtes.

Les autores es pregunten a què es deu això. Sembla que respecte a les emocions positives, les diferències biològiques entre homes i dones (hormones, diferències genètiques lligades al sexe , etc.) tenen poca influència. Les diferències de personalitat (intensitat afectiva, empatia, afrontament, personalitat de tipus A, etc.) semblen estar més demostrades, però això és més remarcable en les emocions negatives que en les emocions positives. Les variables socioculturals semblen tenir més suport empíric. Les autores proposen un model integral que té en compte aquest últim factor. Les dones són socialitzades per experimentar i expressar emocions que mostrin uns majors nivells d'afecte, una empatia disposicional i la sensibilitat cap als altres. En contrast, els homes són socialitzats per no expressar l'afecte tan intensament.

Referència bibliogràfica:
Nolen-Hoeksema, S., Rusting, C.L. (2003). Gender differencen in well-being. En Kahneman, D., Diener, E., Schwarz, N. [Eds.] Well-being: The foundations of hedonic psychology. (pp 330-346). New York: Russell Sage Foundation.