abril 10

L'esforç d'iniciar una activitat i la promoció del benestar

Escrit per aadsera

Segons Sonja Lyubomirsky, Kennon M. Sheldon i David Schkade (2005), comprometre's en una activitat requereix almenys dues classes d'esforç: 1) l'esforç necessari per iniciar l'activitat; 2) l'esforç que es requereix per dur a terme i mantenir aquesta activitat.

És obvi que els efectes beneficiosos de les activitats física o psicològicament sanes només s'obtenen si la persona aconsegueix iniciar l'activitat. Però iniciar una activitat requereix un esforç d'auto-regulació, una disciplina i una força de voluntat importants. Les investigacions indiquen que aquesta capacitat d'autoregulació és com un "múscul" psicològic que es pot aprendre a desenvolupar. Les persones que han aconseguit potenciar aquesta capacitat de "posar-se en marxa" a la realització d'activitats plaents tenen més potencial per ser feliços a la vida. Són persones que seleccionen activitats que s'ajusten a la seva personalitat. D'aquesta manera els resulta més fàcil fer l'esforç d'iniciar-les.

Habituar-se a iniciar activitats suposa posar en pràctica les funcions executives, que depenen de les àrees prefrontals del cervell. Les àrees prefrontals al seu torn constitueixen un eix gegant de connexions neuronals que regulen altres zones cerebrals. Aquesta integració neuropsicològica és un dels pilars de la salut psíquica i del benestar ( Adserà 2013), pel que és important practicar en el dia a dia aquesta capacitat de "arrencar i posar-se en marxa".

Referències bibliogràfiques:
Lyudomirsky, S., Sheldon, K.M., Schkade, D. (2005). Pursuing Happiness: The Architecture of Sustainable Change. Review of General Psychology, 9(2), 111-131.
Adserá, A. (2013). Terapias de Psicología Positiva. Tarragona: 3Temas.